CURS D’INICIACIÓ MARÇ’18

Estem ben a punt d’iniciar la primavera i és un bon moment per prendre contacte amb la marxa nòrdica. Els dies són més llargs i sembla que disposem de més temps per fer exercici. Decidim definitivament introduïr aquest nou hàbit a les nostres rutines diàries: ja sóm marxaires!

Jornada de neteja Serra de Galliners

Avui un bon grup de marxaires de NORDICWALKS  ha col·laborat amb la proposta de Sant Quirze Natura, fent una batuda matinal per recollir deixalles diverses acumulades a la Serra de Galliners.

Després de recullir i localitzar punts d’acumulació de brossa hem finalitzat el matí amb un bon aperitiu.

Sortida de tardor al Bisaura

Aquest dissabte hem gaudit d’una sortida espectacular, els Bufadors de Beví. Un paisatge tipic de tardor combinat amb un entorn molt pintoresc, digne de fades i follets, que ens ha sorprès.

La ruta circular, de vora 14 km, ens ha acostat al majestuós bosc “encantat” on hem pogut observar les impressionants roques i parets verticals, tot trepitjant un camí encatifat de fulles de mil colors i arbres engalanats.

MARXAVINS’17

Dissabte 28 d’octubre vem gaudir d’un esplèndid matí de tardor per practicar la marxa nòrdica entre vinyes, en un paratge tranquil i acollidor.  Al finalitzar la caminada vem completar la ruta amb una visita al celler i  tast de cava que va fer les delícies dels participants.  20341

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

16ª Caminada del Mussol a SQV

Nordicwalks ha participat a la Caminada del Mussol organitzada, com cada any, pel Centre Excursionista SQV.  Una ruta d’uns 12 km molt agradable per la Serra de Galliners, que a ritme de Nordic Walking hem gaudit en bona companyia.

Sortida de marxa a Castellcir

El passat 29 de maig, coincidint amb el Dia Internacional de la Marxa Nòrdica, vem fer la sortida mensual a un meravellós paratge de la comarca del Moianès.

Sortírem de Castellcir, municipi d’uns 380 habitants i situat a 700 metres d’alçada al sud-est del Moianès, per continuar la marxa per la Serra de la Roca, on els seus boscos feien molt agradable la ruta.

 

Tot seguit vem comencar l’ascensió fins al Castell de la Popa,nom que li ve donat per la forma de la roca que el sosté, que sembla la popa d’un vaixell.

 

La pujada pel massís rocós ens va portar fins al peu de la roca que suporta el castell, i poc a poc vem descobrir com la seva base, erosionada pel pas del temps, li dona aquesta forma tan característica.

Les parets del castell es despengen sobre la roca, mostrant un aspecte de fragilitat que es desmenteix quan es veuen aprop.  L’estructura original és el segle XI i presenta una façana encarada a ponent.

S’accedeix al recinte pujant unes pedregoses escales que acaben en un portal d’estil romànic amb volta de canó.

 

El castell va estar habitat fins ben entrat el segle XX. Però nosaltres el vem “rehabitar” momentàniament per poder gaudir d’un merescut desdejuni.

Des dels contraforts del Castell es pot apreciar una magnífica vista del  massís de Sauva Negra

En prendre la foto de grup des de l’esplanada, la imatge d’un robust  vaixell ens fa de magnífic teló de fons.

Després de l’avituallament vem seguir pel bosc que ens va deixar veure fantàstiques vistes del Castell.

Tot tornant vam coincidir amb uns braus que a més d’un van posar nerviós, però ens van permetre passar tranquil·lament.

Per tancar el matí, una sessió d’estiraments i celebració de forquilla!

Una marxa marinera

IMG_6805

L’excursió d’aquest cap de setmana ens ha portat fins al meravellós entorn de la platja d’Es Castell, considerada la platja més verge de la Costa Brava.

La sortida va ser molt agradable i la ruta, d’uns 10 km de distància, es desenvolupà entre boscos de pins que ens van aixoplugar amb la seva ombra.  Tot i que el desnivell total sumava uns 315m va ser molt assequible.

IMG_6732

El camí, en tot moment practicable, va començar a la part interior de la costa, travessant una sèrie de camps per endinsar-se en el bosc mediterrani.

IMG_6749

Després d’una llarga baixada vam arribar a la “Cala del Crit”, davant les Illes Formigues.

IMG_6754

El nom d’aquesta petita cala prové d’una dramàtica llegenda de l’època dels saquejos pirates que va viure el Mediterrani entre els segles XVI i XVIII. Uns pirates es van refugiar a la Cala Font Morisca a l’aguait de masies on robar esclaus, llavors van sentir el cant d’un gall que va delatar la presència d’una masia: Cal Gall Peric. Allà es van dirigir i van trobar a una família amb les seves dues filles. Un dels pirates va decidir emportar-se a una d’elles i la va arrossegar cap a la embarcació. La jove desesperada va mossegar un dit del pirata i, ple de ràbia, va matar la noia a la mateixa platja. Diuen que el crit aterridor de la noia va ser tan fort que es va escoltar a diversos quilòmetres de distància. D’aquí el nom de la cala.

IMG_6768

Aprofitant l’espectacular entorn vam fer una parada d’avituallamient per continuar la ruta, ja de tornada, tot seguint la costa fins arribar a la Platja d’Es Castell.

IMG_6775

Parlar d’Es Castell és referir-se a un autèntic reducte contra l’especulació immobiliària. El 12 de juny de 1994 més del 70% dels participants de la població de Palamós es van oposar en un referendum a la construcció d’un camp de golf en aquell paratge natural. Per aquest motiu, la platja segueix avui sent un espai de singular bellesa.

IMG_6796

En un dels extrems, a la punta de Sa Cobertera, vam visitar les restes del poblat ibèric de Sa Punta del Castell, declarat bé d’interès nacional.

IMG_6786

A l’altre costat de la punta ens vam poder meravellar amb la impressionant Cala Foradada que deu el seu nom a un pont de pedra perforat per les ones i que s’endinsa a la mar.

IMG_6806

Travessant la platja d’Es Castell per la sorra vam accedir al camí de ronda que passa al costat d’una sèrie de precioses cales.

IMG_6812

La més atractiva, gràcies a les seves blanques cases de pescadors amb finestres i portes de colors, és la Cala S’Alguer, meravellosa amb les seves trasparents aigües i la seva riba de grava.

I marxa que marxa vam arribar al punt d’inici havent fet una ruta circular de la qual tothom comentava que se li havia fet curta.

Acabem la ruta com sempre, amb un bon estirament i, com no, amb un menjar de germanor,  aquesta vegada a Ca L’Amadeu de Palamós, on vam poder gaudir d’un fantàstic pica-pica i un arròs mariner.

IMG_6815

 

La Sèquia de Manresa

El passat dissabte 25 de març varem fer la sortida mensual del club a la Sèquia de Manresa.
Tot i que ja estàvem a la primavera, un canvi fortuït de temps va fer que l’hivern tornés durant unes hores, fent-nos patir una mica per la sortida. Per sort va parar de nevar i ens va permetre gaudir d’un gran dia.

Però, primer de tot, què és una sèquia ?

Una séquia és una excavació llarga i estreta que té la funció de conduir l’aigua dels llocs de captació fins a les poblacions o camps de conreu.
Considerada una obra mestra de l’arquitectura civil, amb més de 600 anys d’antiguitat, la Séquia de Manresa dóna vida al Regadiu de Manresa. També dóna lloc a un recorregut preciós que segueix el curs de les aigües des de Balsareny fins a Manresa.

Un cop reunits tots a l’aparcament del restaurant El Lleó vam fer els preceptius escalfaments i després vam iniciar la marxa tot gaudint del meravellós paisatge cobert de neu.

A mida avançàvem la neu s’anava desfent, donant oportunitat a que el paisatge passés d’un bonic color blanc enfarinat a un preciós verd intens.

Tot i que vam haver de passar per algun pas una mica complicat, això va donar mes emoció a la sortida, i la bellesa del lloc ens va fer passar aquest entrebanc amb alegria.

Un cop varem retrobar la sèquia pròpiament dita vam gaudir d’un corriol encantador, a tocar del camí d’aigua, envoltats de verdor i d’arbres que va es va fer molt agradable.

I per finalitzar, com no podia ser d’una altra manera, vam fer una cloenda d’or amb un saborós dinar de germanor.

Un dissabte amb raquetes a la neu

El passat dissabte vem fer una bona sortida de marxa nòrdica amb raquetes de neu per la estació d’esquí nòrdic de Aransa (Lleida). Després de 3,5h de ruta entre boscos i unes vistes espectaculars ens vem recuperar amb un bon dinar ben guanyat.

FER MARXA NÒRDICA AMB RAQUETES DE NEU

P1190710

Endinsar-se en la màgia de la muntanya a l’hivern va molt més allà de l’aventura. Amb unes bones raquetes sota els peus i una motxilla a l’esquena, res pot interposar-se en el camí.
Les raquetes de neu s’han convertit en una eina fonamental per gaudir de la muntanya a l’hivern. Permeten travessar pràcticament qualsevol terreny nevat perquè la seva principal virtut és la senzillesa. Qualsevol persona capaç de caminar pot calçar-se unes raquetes i fer excursions amb elles.
Caminar amb raquetes de neu és tan senzill com practicar senderisme amb un bon calçat de muntanya. Les raquetes són unes plataformes amb un entramat central sobre el qual es recolza el peu en caminar. Com que la superfície que abasta cada pas és molt àmplia, el peu no s’enfonsa dins la neu.
Més que aprendre una tècnica, els principiants han de tenir en compte una sèrie de consells que els permetran familiaritzar-se ràpidament amb aquest calçat. El primer consell que cal tenir present és evitar trepitjar-se una raqueta amb l’altra. Amb una mica de cura i una separació lleugerament superior a la normal entre un peu i l’altre, el problema queda resolt. En segon lloc, trepitjar amb fermesa incrementa l’adhesió amb la superfície i disminueix el risc de caure.
El més important és saber com usar-les i per això cal seguir unes senzilles recomanacions que faran del nostre passeig sobre la neu una travessia més segura i efectiva.

POSAR-SE LES RAQUETES
Per caminar amb raquetes de neu s’aconsella l’ús de botes de muntanya de canya alta amb un teixit impermeable. També hi podem afegir unes polaines per evitar que ens pugui entrar neu dins la bota.
Les raquetes tenen una fixació que subjecta al peu per la puntera i el taló de la bota. Primer de tot, s’ha de regular la longitud de la fixació: el taló és regulable i es mou avant i enrere perquè es pugui adaptar a la longitud del peu. Per regular la fixació primer s’ha de posar la puntera i després el taló. Quan tot ho tenim a mida, cal justar les corretges al voltant del peu per subjectar-ho fermament.

CAMINAR EN PLA
El taló es pot fixar a la raqueta o deixar-lo lliure. Per caminar en pla millor deixar-lo lliure. Camina seguint un ritme que puguis mantenir, recolzat fermament en els bastons per propulsar-te i separa lleugerament les cames perquè les raquetes no es colpegin la una contra l’altra i no ensopegar.

CAMINAR EN PUJADA
Unes bones raquetes de neu disposen d’un alçador en el taló. Aquest element ens permet afrontar els pendents de forma directa sense que els bessons pateixin un sobre estirament. Convé usar-la durant la pujada perquè eleven els talons respecte el pla inclinat de la pujada i així reduïm l’esforç i les cames descansen.
El que millor funciona en pujada és atacar el pendent frontalment i amb les subjeccions del taló soltes per permetre al peu un moviment natural de flexió. Avança pas a pas clavant be la punta de les raquetes en la neu i tirant el pes del cos cap a endavant. Si tot i així, sentiu que es va cap a enrere o que les raquetes no s’adhereixen correctament a la neu, llavors es recomana pujar fent ziga-zaga.
En les pujades no cal tenir por a relliscar perquè les raquetes proporcionen l’estabilitat suficient com per fixar-se al pendent tant si es progressa en línia recta o fent ziga-zaga. Si la neu està molt dura cal intentar que tota la sola de la raqueta toqui la superfície per adaptar-se bé a la pujada. Pressionar amb el peu fins a crear un punt de suport suficient ampli per aguantar el pes d’una persona; llavors es fa el pas i es repeteix el procés.
En cas de pendents molt pronunciades, cal tenir en compte que les raquetes no serveixen per escalar. Cal remarcar que, quan el terreny s’inclina, les raquetes tenen limitacions en neu endurida i no serveixen per a superfícies gelades. El seu ús incorrecte pot conduir-nos a situacions de risc greu. Les puntes metàl·liques que incorporen les raquetes no substitueixen als grampons clàssics.

CAMINAR EN BAIXADA
Els descensos tampoc resulten perillosos ni complicats. La tracció de la raqueta augmentarà si es descarrega el pes del cos sobre els talons. S’ha de buscar on clavar amb seguretat els bastons i realitzar el descens en línia recta. Durant la baixada cal fer el contrari que en la pujada: portar el pes del cos cap a enrere per evitar anar-se cap a endavant i clavar bé els talons en la neu. No obstant això, el millor per mantenir l’equilibri és inclinar-se lleugerament cap a davant, amb els genolls lleugerament flexionats.
Com més pronunciat sigui el pendent i més dura estigui la neu, més petits han de ser els passos que fem.
No hem d’oblidar que el peu es subjecta a la fixació i no a la raqueta, per tant, hem de tenir present que un mal pas pot fer que l’armadura giri. Per aquest motiu es molt important no precipitar-se i evitar que això no succeeixi mai perquè el risc de lesions és molt gran.

EL MATERIAL
Les raquetes de neu modernes han substituït les velles pells d’ós per alumini i altres materials sintètics molt més lleugers i resistents. Una raqueta consta de diverses parts:
Armadura: Composta per la base de sustentació, que és el cèrcol extern que dóna la forma, i els entramats centrals que fan que la raqueta suri sobre la superfície.
Fixacions: Son la frontissa entre el moviment del peu i l’armadura. Gràcies a elles el peu pot bellugar-se lliurement.
Mecanismes de tracció: Puntes metàl·liques o qualsevol altre element que permeti adherir-se amb força a la neu. Aquestes puntes han de ser resistents.

Hi ha diverses classes de raquetes que es diferencien segons la forma que tenen:
Ovalades i allargades: Dissenyades per donar la màxima estabilitat, s’enfonsen molt poc en la neu i s’adapten a la majoria de travessies.
De raqueta de tennis: Arrodonides i amb la cua o mànec, rematada en punta, permeten treure fàcilment el peu de la neu, facilitant molt la caminada.
Sinuosa: Amples en la part davantera i posterior i una mica més estretes al centre, eviten que es trepitgin durant l’excursió.
Cada tipus de raqueta té els seus avantatges i inconvenients i cal saber triar la més adequada per a cada activitat. Un altre factor que influeix en l’elecció de la raqueta és la constitució física de la persona: com més robusta i més pesi l’equip que es porti, major ha de ser la superfície de la plataforma.

ALGUNS CONSELLS PER CAMINAR EN GRUP
Com ja hem dit, encara que en principi l’ús de raquetes no implica cap perill en si mateix, com que aquesta activitat és desenvolupa en el medi natural i en unes condicions molt concretes (allaus, torbs, boira, gel, etc) totes les precaucions que es prenguin no estan mai de més. Per això mantindrem les habituals normes de seguretat en muntanya i n’afegirem d’altres derivades de la utilització d’aquest nou instrument.

-Preveure el doble del temps que estigui estipulat per la realització del recorregut. El fet de desplaçar-se en grup disminueix la velocitat de marxa i a més, cal sumar les possibles incidències provocades per la inadequada col·locació i utilització de les raquetes.

-Abans de començar la ruta s’ha de revisar i ajustar perfectament el material, es important destinar alguns minuts més abans de sortir que veure’s sotmesos a les repetides i contínues detencions provocades pels incidents que se succeeixen en el camí. A major nombre de participants, major possibilitat que sorgeixin més contratemps

– Sempre haurà d’anar un responsable al capdavant i un altre en cua. El primer fa de guia i obre petjada, i l’últim s’ocupa que no es retardin els més ressagats. El que va davant sofreix un major desgast físic, fins a un 50% més, i tota la resta del grup aprofita per trepitjar en les seves petjades. Cal organitzar relleus per canviar al que ocupa la posició de cap.

-En ruta evitar la dispersió i el trencament de la cordada.

-Aprofitar les parades per revisar la subjeccions i treure o posar-se roba segons necessitats.

-Evitar en el camí les plaques de gel, les raquetes no estan dissenyades per a aquest element.

-Incloure sempre un rotllo de “cinta americana” , un xiulet i una manta tèrmica a la motxilla.P1190688

Xoco-marxa de gener

Per entrar en calor en un dia fred i gris vem començar amb la xocolatada. Tant ens va escalfar que a mig camí ja sortia el sol i gaudiem d’unes vistes espectaculars de la plana de Vic, el Pirineu nevat i el mar!  Magnífica ruta, planera i tranquila pels Cingles de Bertí, on gaudir del paisatge i la bona companyia va ser l’objectiu principal.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Marxa de Noëls 2016 – BON NADAL!

Aprofitem la sortida del dijous vespre per desitjar-nos BONES FESTES els marxaires de NORDICWALKS amb el típic ponx de Nadal, una coca i trufes, tot de producció casolana i boníssim!

Un any més hem anat de marxa per La Marató TV3

Enguany hem aplegat uns 110 marxaires i hem recaptat 1.300€ per una bona causa. El dia ens ha acompanyat i la caminada, d’uns 11 km de recorregut per la serra de Galliners de St.Quirze, ha sigut molt agradable. Hem fet pinya amb les seccions de marxa nòrdica del CET Terrassa, de la UES Sabadell, del CE Sant Quirze, un grupet de Sant Cugat i molts entussiastes de la marxa i de la salut de NordicWalks.

GRÀCIES A TOTS PER LA VOSTRA COL·LABORACIÓ

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Xerrada sobre càncer i marxa nòrdica

El passat 24 de novembre, i aprofitant que venia a St.Quirze per impartir el curs d’instructors INWA, la experta en rehabilitació oncològica Cristina González Castro  va oferir la xerrada ‘Importancia de la marcha nórdica en la prevención, control y rehabilitación del cáncer de mama’ a la sala La Patronal.

 

Participem a la 4ª Trobada de Marxa Nòrdica del Vallès

Diumenge 20 de novembre una trentena de marxaires del club vem participar a la caminada pel bosc de Can Deu de Sabadell. Una estupenda organització, l’entrepà de botifarra, els obsequis i sorteig van fer gaudir als assistents.