Estem ben a punt d’iniciar la primavera i és un bon moment per prendre contacte amb la marxa nòrdica. Els dies són més llargs i sembla que disposem de més temps per fer exercici. Decidim definitivament introduïr aquest nou hàbit a les nostres rutines diàries: ja sóm marxaires!
Plantem cara a un matí fred d’hivern, ben abrigats i motivats a aprendre aquest exercici que ens facilita el contacte amb la natura i amb nosaltres mateixos: la marxa nòrdica.
Comencem l’any amb empenta! Un bon grup de nous marxaires ja estàn a punt per recòrrer molts kilòmetres de salut.
Finalitem les darreres rutes diàries de l’any 2017 amb una novetat: La Marxallufa. Avui dia 27 de desembre hem aprofitat les sortides de matí i del vespre per lluïr tots els grups la simpàtica llufa, tot gaudint d’una agradable i INNOCENT sortida.
Un entranyable Sopar de Nadal on gran part dels membres del club hem compartit quelcom més que marxa. El sorteig final ha estat una agradable sorpresa per a tots, enhorabona als premiats!
Un any més aconseguim fer una bona pinya i recaptar fons per una bona causa. També hi han participat membres de la UES Sabadell, CESQV i molts particulars del Vallès, Barcelona, Sant Joan Despí i altres poblacions properes. Hem recaptat 1.220,-€ que lliurarem integrament a La Marató.
MOLTÍSSIMES GRÀCIES A TOTS PER LA VOSTRA GENEROSITAT!!
Nordicwalks ha participat a la Caminada del Mussol organitzada, com cada any, pel Centre Excursionista SQV. Una ruta d’uns 12 km molt agradable per la Serra de Galliners, que a ritme de Nordic Walking hem gaudit en bona companyia.
El passat 29 de maig, coincidint amb el Dia Internacional de la Marxa Nòrdica, vem fer la sortida mensual a un meravellós paratge de la comarca del Moianès.
Sortírem de Castellcir, municipi d’uns 380 habitants i situat a 700 metres d’alçada al sud-est del Moianès, per continuar la marxa per la Serra de la Roca, on els seus boscos feien molt agradable la ruta.
Tot seguit vem comencar l’ascensió fins al Castell de la Popa,nom que li ve donat per la forma de la roca que el sosté, que sembla la popa d’un vaixell.
La pujada pel massís rocós ens va portar fins al peu de la roca que suporta el castell, i poc a poc vem descobrir com la seva base, erosionada pel pas del temps, li dona aquesta forma tan característica.
Les parets del castell es despengen sobre la roca, mostrant un aspecte de fragilitat que es desmenteix quan es veuen aprop. 
L’estructura original és el segle XI i presenta una façana encarada a ponent.
S’accedeix al recinte pujant unes pedregoses escales que acaben en un portal d’estil romànic amb volta de canó.
El castell va estar habitat fins ben entrat el segle XX. Però nosaltres el vem “rehabitar” momentàniament per poder gaudir d’un merescut desdejuni.
Des dels contraforts del Castell es pot apreciar una magnífica vista del massís de Sauva Negra
En prendre la foto de grup des de l’esplanada, la imatge d’un robust vaixell ens fa de magnífic teló de fons.
Després de l’avituallament vem seguir pel bosc que ens va deixar veure fantàstiques vistes del Castell.
Tot tornant vam coincidir amb uns braus que a més d’un van posar nerviós, però ens van permetre passar tranquil·lament.
Per tancar el matí, una sessió d’estiraments i celebració de forquilla!
Un any més NordicWalks ha participat a la Mostra d’Entitats de Sant Quirze, oferint tastets gratuïts de marxa nòrdica per promocionar la activitat. Una bona afluència de públic el diumenge al matí ens va tenir ben ocupats!
L’excursió d’aquest cap de setmana ens ha portat fins al meravellós entorn de la platja d’Es Castell, considerada la platja més verge de la Costa Brava.
La sortida va ser molt agradable i la ruta, d’uns 10 km de distància, es desenvolupà entre boscos de pins que ens van aixoplugar amb la seva ombra. Tot i que el desnivell total sumava uns 315m va ser molt assequible.
El camí, en tot moment practicable, va començar a la part interior de la costa, travessant una sèrie de camps per endinsar-se en el bosc mediterrani.
Després d’una llarga baixada vam arribar a la “Cala del Crit”, davant les Illes Formigues.
El nom d’aquesta petita cala prové d’una dramàtica llegenda de l’època dels saquejos pirates que va viure el Mediterrani entre els segles XVI i XVIII. Uns pirates es van refugiar a la Cala Font Morisca a l’aguait de masies on robar esclaus, llavors van sentir el cant d’un gall que va delatar la presència d’una masia: Cal Gall Peric. Allà es van dirigir i van trobar a una família amb les seves dues filles. Un dels pirates va decidir emportar-se a una d’elles i la va arrossegar cap a la embarcació. La jove desesperada va mossegar un dit del pirata i, ple de ràbia, va matar la noia a la mateixa platja. Diuen que el crit aterridor de la noia va ser tan fort que es va escoltar a diversos quilòmetres de distància. D’aquí el nom de la cala.
Aprofitant l’espectacular entorn vam fer una parada d’avituallamient per continuar la ruta, ja de tornada, tot seguint la costa fins arribar a la Platja d’Es Castell.
Parlar d’Es Castell és referir-se a un autèntic reducte contra l’especulació immobiliària. El 12 de juny de 1994 més del 70% dels participants de la població de Palamós es van oposar en un referendum a la construcció d’un camp de golf en aquell paratge natural. Per aquest motiu, la platja segueix avui sent un espai de singular bellesa.
En un dels extrems, a la punta de Sa Cobertera, vam visitar les restes del poblat ibèric de Sa Punta del Castell, declarat bé d’interès nacional.
A l’altre costat de la punta ens vam poder meravellar amb la impressionant Cala Foradada que deu el seu nom a un pont de pedra perforat per les ones i que s’endinsa a la mar.
Travessant la platja d’Es Castell per la sorra vam accedir al camí de ronda que passa al costat d’una sèrie de precioses cales.
La més atractiva, gràcies a les seves blanques cases de pescadors amb finestres i portes de colors, és la Cala S’Alguer, meravellosa amb les seves trasparents aigües i la seva riba de grava.
I marxa que marxa vam arribar al punt d’inici havent fet una ruta circular de la qual tothom comentava que se li havia fet curta.
Acabem la ruta com sempre, amb un bon estirament i, com no, amb un menjar de germanor, aquesta vegada a Ca L’Amadeu de Palamós, on vam poder gaudir d’un fantàstic pica-pica i un arròs mariner.
Just abans d’iniciar la Setmana Santa graduem més practicants, preparats per recòrrer camins fent marxa nòrdica. Benvinguts i molta marxa!!
El passat dijous 23 de març Nordicwalks va oferir un tast de marxa i caminada solidària de 7 km per la Serra de Galliners a un notable grup de 28 persones molt marxoses del CAP Creu de Barberà de Sabadell, dirigides i coordinades per la infermera Rosario i el Dr.Lucio Pinto.
Ens va sorprendre un grup de persones molt dinàmiques que, tot i patir diferents malalties, estaven ben disposades a aprendre la tècnica bàsica de marxa i a fer una bona caminada amb els bastons.
Els vem obsequiar amb una ruta boscosa i agradable de dues hores de durada, i vem finalitzar la sessió amb una sèrie d’estiraments.
El passat dissabte 25 de març varem fer la sortida mensual del club a la Sèquia de Manresa.
Tot i que ja estàvem a la primavera, un canvi fortuït de temps va fer que l’hivern tornés durant unes hores, fent-nos patir una mica per la sortida. Per sort va parar de nevar i ens va permetre gaudir d’un gran dia.
Però, primer de tot, què és una sèquia ?
Una séquia és una excavació llarga i estreta que té la funció de conduir l’aigua dels llocs de captació fins a les poblacions o camps de conreu.
Considerada una obra mestra de l’arquitectura civil, amb més de 600 anys d’antiguitat, la Séquia de Manresa dóna vida al Regadiu de Manresa. També dóna lloc a un recorregut preciós que segueix el curs de les aigües des de Balsareny fins a Manresa.
Un cop reunits tots a l’aparcament del restaurant El Lleó vam fer els preceptius escalfaments i després vam iniciar la marxa tot gaudint del meravellós paisatge cobert de neu.
A mida avançàvem la neu s’anava desfent, donant oportunitat a que el paisatge passés d’un bonic color blanc enfarinat a un preciós verd intens.
Tot i que vam haver de passar per algun pas una mica complicat, això va donar mes emoció a la sortida, i la bellesa del lloc ens va fer passar aquest entrebanc amb alegria.
Un cop varem retrobar la sèquia pròpiament dita vam gaudir d’un corriol encantador, a tocar del camí d’aigua, envoltats de verdor i d’arbres que va es va fer molt agradable.
I per finalitzar, com no podia ser d’una altra manera, vam fer una cloenda d’or amb un saborós dinar de germanor.
Cuatre noies més s’han iniciat aquest març en marxa nòrdica, amb moltes ganes i bon humor. Benvingudes i endavant a treure punta als bastons!!
El passat dissabte vem fer una bona sortida de marxa nòrdica amb raquetes de neu per la estació d’esquí nòrdic de Aransa (Lleida). Després de 3,5h de ruta entre boscos i unes vistes espectaculars ens vem recuperar amb un bon dinar ben guanyat.
